Blog d'eduació by Meritxell Arribas

A qui no li ha passat alguna vegada, que s’ha deixat emportar per les seves emocions i s’ha equivocat? Les nostres emocions poden ser tan fortes que dificulta el seu control i després ens penedim perquè no hem actuat correctament. Per aquest motiu, és important educar ja des de la infantesa el control de les emocions. A continuació, veurem com podem treballar la competència emocional i així, davant de situacions difícils o d’estrès, tindrem respostes més sanes i equilibrades . 1.     En primer lloc, és important que si un infant actua de forma agressiva, degut a la ràbia se l’ha d’entendre, s’ha de sentir comprés i es deixarà guiar en l’aprenentatge de la gestió emocional i actuar d’una forma més adequada. 2.     Cal alimentar la seva autoestima perquè es senti important i perquè es senti capaç d’assolir qualsevol objectiu que es proposi. A l’aula jo sempre dic que tots som importants i que no fa falta reaccionar de forma agressiva o ser...

Molta gent pensa que els mestres no passem vergonya quan hem de parlar en públic, però no és pas així, es tracta d’una mena de llegenda urbana ... Davant dels nostres alumnes ens transformem en actors , tot interpretant el nostre guió a la perfecció. Però si de cop ens canvien l’audiència i tenim en front als pares dels nostres alumnes... és molt diferent, ja que imposen. Crec que el fet de posar-se nerviós en una reunió de pares és inevitable. Així que amb els nervis a flor de pell moltes vegades el que fem a la reunió és deixar anar el nostre discurs a la velocitat de la llum. Es nota que ho hem deixat anar com si haguéssim parit al nostre fill. Ja està fet, ens ho hem tret de sobre. No sé vosaltres, però jo ja no sóc ni de fer classes magistrals als meus alumnes, no va amb la meva forma d’educar; així que em pregunto perquè ho hem de fer a la reunió de pares? Aquest any he tingut una experiència molt agradable fent la reunió. Vaig començar, com és normal, la reunió nerv...

En el transcurs de la nostra vida hem de fer ús de la comunicació en situacions diverses per expressar tant les nostres idees, com emocions o pensaments. Us imagineu que no ens sabéssim comunicar? Aquest fet ens dificultaria la realització de canvis en la nostra vida, així com de rebre allò que més desitgem... pitjor encara, no existiria l’aprenentatge com el coneixem avui en dia i no ens hauríem pogut desenvolupar com a espècie. Aquestes habilitats s’han de començar a desenvolupar des la més tendra infantesa , de manera que quan arribin a l’edat adulta no presentin dificultats per expressar-se i comprendre a les altres persones. Per ajudar als nostres fills o alumnes a desenvolupar les habilitats comunicatives podem realitzar diferents dinàmiques o activitats que poden ser de gran utilitat: En primer lloc, pels infants és molt important que hi hagi un bon canal de comunicació , entre els seus pares, sobretot, i amb el seus mestres i amics a l’escola. Per això serà i...

Esperem que avui sigui un gran dia, en el qual tant alumnes com mestres gaudeixin i es creïn grans expectatives per aquest curs 2014/15 que tenim per endavant! T*

L’Escola en sí pot esdevenir un lloc de creixement personal per a fomentar les nostres idees i pensaments. No obstant, també pot produir l’efecte contrari i limitador, si no ens dóna llibertat per a fer ús de la nostra imaginació i creativitat. En aquest sentit, ens pot plantar al davant una parta tancada, la qual no ens deixarà obrir-la i anar més enllà. És per aquest motiu que l’escola ha de posar certs límits, però mai ha de frenar aquestes capacitats que els alumnes tenen en estat més pur. Fa molts anys quan estudiava la carrera de magisteri, una mestra ens va explicar una historia que mai oblidaré. Us deixo amb la història del nen, la mestra i flor vermella amb la tija verda. “ Una vez un niño fue a la escuela y era bien pequeño y la escuela era bien grande, pero cuando el niño vio que podía ir a su clase directamente desde la puerta de afuera, se sintó feliz y la escuela no le pareció tan grande. Una mañana cuando él hacía poco que estaba en la escuela, la maestra ...

La porta de l'aula de vegades no sembla important, però és imprescindible que convidi a entrar i que, fins a cert punt, motivi i, perquè no, inspiri als nostres alumnes. Aquest any a l'escola on treballo cada classe tindrà un nom, amb el qual haurem de guarnir la porta d'entrada, però a més, he preparat un material per a penjar-hi.  Espero que us agradi! La porta de la classe de Primer de Primària de moment es veu així. Quan els nens arribin l'acabaran de decorar, aportant-li color i la seva essència.  T*

Avui, el meu company de cicle (el Super Javi) estava buscant cartells de les taules de multiplicar per penjar-les a la classe. No hi havia cap que ens acabés d'agradar... així que ens hem posat a treballar de valent i hem creat aquests retallables sobre la multiplicació.  Esperem que us agradin i si voleu també podeu tenir-los a la vostra aula! T*

Falta 1 setmana perquè comenci l’escola. És imminent, “la vuelta al cole está a la vuelta de la esquina”. Els infants  necessitaran adquirir de nou uns hàbits i rutines que els ajudaran a millorar el seu rendiment acadèmic i desenvolupar-se de forma més sana i equilibrada . Durant l’estiu hem perdut els bons costums i, també, hem desorganitzat instants de la nostra vida diària ( activitats, horaris, dietes...) Per aquest motiu és fonamental que hi hagi un període d’adaptació , el qual afavorirà la recuperació d’aquests aspectes que ajudaran a posar ordre a la vida dels nostres fills i alumnes. D’aquesta manera, seran més feliços i podran desenvolupar-se de forma adequada. És molt fàcil dir que necessitem tornar a la rutina, però per on podem començar? En primer lloc, és recomanable recuperar l’horari del son . Durant l’estiu probablement, s’hauran acostumat a anar a dormir més tard de l’habitual, així que una bona manera per tal que vagin a dormir d’hora és...

Com ja hem dit en altres entrades al blog, cridar no educa, més aviat al contrari.  Està molt bé saber el que no hem de fer, però tenir una guia que ens orienti i serveixi d’alternativa al càstig o als crits sempre ens serà d’utilitat. En primer lloc, cal tenir  en compte que els infants no ho passen bé quan se’ls renya o prenen consciència que no han actuat correctament. En aquest cas, si la nostra resposta és negativa o agressiva podem provocar que es bloquegin o, fins i tot, que no s’adonin de les conseqüències reals de les seves decisions. És per aquest motiu, cal fer ús de la nostra assertivitat, comprensió i amabilitat per a poder posar-nos al seu lloc i entendre què l’ha portat a actuar de certa manera. Aquesta comprensió ens ajudarà a guiar-lo i orientar-lo cap un millor coneixement d’un mateix així com la resolució de la situació. En aquest cas podem formular preguntes diverses, amb una actitud amable i sempre comprensible: D’aquesta manera, no ...