Reunió de pares

Molta gent pensa que els mestres no passem vergonya quan hem de parlar en públic, però no és pas així, es tracta d’una mena de llegenda urbana...

Davant dels nostres alumnes ens transformem en actors, tot interpretant el nostre guió a la perfecció. Però si de cop ens canvien l’audiència i tenim en front als pares dels nostres alumnes... és molt diferent, ja que imposen. Crec que el fet de posar-se nerviós en una reunió de pares és inevitable.

Així que amb els nervis a flor de pell moltes vegades el que fem a la reunió és deixar anar el nostre discurs a la velocitat de la llum. Es nota que ho hem deixat anar com si haguéssim parit al nostre fill. Ja està fet, ens ho hem tret de sobre. No sé vosaltres, però jo ja no sóc ni de fer classes magistrals als meus alumnes, no va amb la meva forma d’educar; així que em pregunto perquè ho hem de fer a la reunió de pares?

Aquest any he tingut una experiència molt agradable fent la reunió. Vaig començar, com és normal, la reunió nerviosa, però el grup de pares m’anaven formulant preguntes quan els hi sorgien dubtes. No esperaven  pas al final del meu discurs. Es va crear un diàleg entre els pares i jo que girava entorn del guió del Powerpoint que havia preparat.

Va ser una reunió molt dinàmica, on els pares van mostrar molt més interès de l’habitual. S’ha de dir que es tracta d’un grup de pares molt participatiu i amb molta vida. Així que va ser molt agradable i realment m’ha marcat. Em vaig sentir molt còmode i els nervis del principi es van esvair totalment. Recomano que en les reunions els pares tinguin més veu i puguin participar-hi activament com ho farien els seus fills a les nostres aules.

• Els hi dónes importància als pares i als seus dubtes.
• Coneixes millor a les famílies del teu grup classe. 
• La reunió és més dinàmica, participativa i menys freda. 
• Els adults no estaran tan pendents de tu ,com dius o et mous durant la reunió, estaran més preocupats de satisfer els seus dubtes.
• Al passar a ser els pares els protagonistes els nervis desapareixen, ja que l’atenció la focalitzes tu cap a ells i no a la inversa.

Pot donar-se el cas de tenir en el teu grup classe pares més primmirats, però si argumentem bé el perquè dels mètodes i dinàmiques de treball de la nostra aula i atenem als pares com ho faríem als nostres alumnes, fent-los partícips i protagonistes des d’un inici, es sentiran més tranquils i satisfets.

Molta sort i ànims! 

T*