Meriteacher

Et pares a pensar, reflexiones... i arribes a la conclusió que els esdeveniments succeeixen per algun motiu en concret. La vida és un camí que ens porta cap el nostre destí sigui quin hagi de ser, de vegades des de les dreceres més insòlites. En el meu cas, una setmana abans de començar les vacances de Nadal, el desembre del 2012, se’m va oferir l’experiència de ser mestra d’anglès a Educació Infantil. La il·lusió que mostrava em van fer ser, pel que es veu, la candidata escollida per a agafar el relleu de l’antiga Teacher que tot just s’acabava de jubilar. Des d’un inici, ja vaig veure que era una gran oportunitat per a començar de forma oficial la meva tasca docent, encara que no treballés dins de la meva especialitat, Educació Primària. El que no vaig plantejar-me en el moment d’acceptar la feina, era que acabaria esdevenint una vivència enriquidora, la qual no només em serviria per a millorar la meva tasca docent, sinó també com a persona i ser durant sis mesos la Meriteacher.

No vaig prendre consciència del rol que havia agafat i del  que tot això representava fins que un dia, un nen de P5 no em va dir Meritxell ni Teacher, sinó que em va batejar amb el nom de Meriteacher. No només vaig pensar que era una criatura adorable, sinó que en poc temps, havia esdevingut el seu referent per a la llengua anglesa.

Al llarg de la meva trajectòria laboral, també he estat ajudant de mag, així que he tingut experiències dins d’aquest món i l'assessorament d’un gran mag, en Gerard Roca (www.gerardrocashow.com). Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta etapa ha estat fer jocs de màgia per als meus alumnes. Realment, ha estat molt gratificant veure com es queden meravellats i sorpresos davant de les diferents il·lusions. Va ser per aquest motiu, que vaig decidir dedicar espais de la setmana a la màgia, els quals he acabat denominant MÀGIA DIDÀCTICA. Aquesta decisió Va esdevenir una gran motivació per a mi i per als infants, els quals aprenien més vocabulari de la llengua anglesa gràcies als objectes que emprava en aquestes sessions. Posaré l’exemple d’un dels meus jocs preferits i que més èxit ha tingut, també a nivell educatiu:

<<L’infant té un dau, el qual té cada cara d’un color diferent. Ell/a ha d’escollir-ne un i col·locar-lo dins d’una capça. El color escollit ha de quedar mirant cap a munt. Llavors, es tanca la capça i la Meriteacher fent ús dels seus “poders” encerta el color>>

Aquest joc té molt potencial, ja que dóna peu a dir tots els colors, el nombre de colors que hi ha en el dau (obvi, veritat? Pels nens d’Infantil no ho era tan!!), les formes... també anava bé per a nombrar objectes com la capça... El que és més increïble era el moment en què jo deia que provessin ells de fer màgia i encertar el color escollit. Cap nen/a l’encertava, pobrets...

 Aquest és un dels molts exemples dels jocs que he realitzat amb els meus infants a l’aula i que crec que han caracteritzat a la Meriteacher. Aquests mesos he tingut la sensació, també, d’assolir grans metes. El pròxim curs escolar ja no seré la Meriteacher, seré tutora de 2n de Primària. Encara no he iniciat una etapa, que ja sento nostàlgia per aquella que s’ha acabat... Però continuo tenint la mateixa il·lusió, fins i tot més motivació, ja que veig que el meu somni es va complint de mica en mica. Desitjo que sigui un gran any, ple de tantes experiències inoblidables i enriquidores com l’anterior, però, sobretot, espero no perdre la màgia i l’esperit de donar el millor de mi a l’hora de realitzar la tasca que tant m’apassiona: Educar.

Txell*